El 23 de Enero de1971, se constituyo en Paris el llamado Comite Cordinador pro -Frap,con la clara intención de crear unas bases de unidad antifascistas y republicanas.Una unidad basada en necesidades urgentes,pues el aumento y desarrollo del movimiento obrero era claro,y una vez más las divergencias y el fuerte sectarismo se hacia latente entre centenares y miles de jovenes que por imgenuidad, poca esperienza o simplemente por las tan conocidas actitudes dogmaticas de grupo o partido,nos condujo a un serio problema de respuesta a la dura represión .
En el programa del entonces llamado pce(ml) y en su linea politica se consideraba que era necesario crear un Frente unitario y popular con las siglas de Frente Nacional Democratico Revolucionario, como principales
animadores de este Frente ; con una serie de conversaciones previas se consiguio cierto entendimiento con los republicanos de izquierda socialista que habian dejado al Partido Socialista de LLopis y otros por su politica oportunista y pro-atlantista; al frente de estos republicanos,junto a Alberto Fernandez,Antonio Ramis y otros componentes de A.R.D.E.,varios responsables del secretariado del C.Central (Elena,Raul y Lorenzo) asi como los mienbros representando las organizaciones de dicho partido de Francia y Alemania ( Venancio Vega y Fidel Aparicio) y como principal animador que entroncaba la lucha del 36/39 en defensa de la Republica y la unidad antifascista del Frente Popular a ALVAREZ del VAYO,exministro republicano que jamas acepto la patraña monarco-fascista instigada por Franco y el pelelé JUAN CARLOS BORBON.
Se aceptarón los cinco puntos programaticos y se dio un plazo de dos años para consultar e integrar a otras
organizaciones de izquierda revolucionaria ;se aprovo la creación de un boletin, organo de expresión del comite cordinador pro-Frap que se llamaria Acción.
Asi empezo la andadura de un proyecto, de un marco politico de acción unitaria, popular ,antifascista y
antiimperialista,con la finalidad de instaurar una Republica y marchar hacia una sociedad libre y justa, que garantizara los intereses de los obreros y trabajadores.
dimecres, 26 de gener del 2011
diumenge, 16 de gener del 2011
VOSOTR@S... .
Vosotros,que surgiries del marasmo en el que nosotros nos hemos hundido, cuando hableis de vuestras debilidades, pensad en
los tiempos sombrios de los que habeis escapado. Cambiamos de pais como de zapatos a través de guerras de clase, y los desesperos llegarón donde sólo habia injusticia y nadie se alzaba contra ella. Y embargo sabiamos que tambien el odio contra la bajeza desfigura la cara.Tambien la ira contra la injusticia pone ronca la voz.Desgraciadamente ,nosotros que queriamos preparar el camino para la amabilidad no pudimos ser amables.Pero vosotros ,cuando lleguen los tiemplos en el que el hombre sea amigo del hombre, pensad en nosotros con bondad e indulgencia.
de Bertold Brecht .
los tiempos sombrios de los que habeis escapado. Cambiamos de pais como de zapatos a través de guerras de clase, y los desesperos llegarón donde sólo habia injusticia y nadie se alzaba contra ella. Y embargo sabiamos que tambien el odio contra la bajeza desfigura la cara.Tambien la ira contra la injusticia pone ronca la voz.Desgraciadamente ,nosotros que queriamos preparar el camino para la amabilidad no pudimos ser amables.Pero vosotros ,cuando lleguen los tiemplos en el que el hombre sea amigo del hombre, pensad en nosotros con bondad e indulgencia.
de Bertold Brecht .
LA POESIA ES UN ARMA DE FUTURO
MARIO BENEDETTI "LA Tregua "
"Usted ve alguna salida ? "
Lo que es yo, por mi parte,no la veo,
Hay gente que entiende lo que está
pasando,pero se limitan a lamentarlo.
Falta pasión,eso es el secreto de este
gran globo democrático en que nos
hemos convertido.Durante varios lustros
hemos sido serenos,objetivos,pero la
objetividad es inofensiva,no sirve para
cambiar el mundo,ni siquíera para
cambiar un pais de bolsillo como éste.
Hace falta pasión,y pasión gritada, o
pensada a los gritos,o escrita a los
gritos.Hay que gritarle en el oído a la
gente,ya que su aparente sordera es
una especie de autodefensa ,de cobarde
y malsana autodefensa.Hay que lograr
que se despierte en los demás la
verguenza de si mismos,que se
sustituya en ellos la autodefensa por el
autoasco.El dia que sientas asco de tu
propia pasividad,ese día te
convertiás en algo útil."
"la Tregua" (Montivideo 1960).
"Usted ve alguna salida ? "
Lo que es yo, por mi parte,no la veo,
Hay gente que entiende lo que está
pasando,pero se limitan a lamentarlo.
Falta pasión,eso es el secreto de este
gran globo democrático en que nos
hemos convertido.Durante varios lustros
hemos sido serenos,objetivos,pero la
objetividad es inofensiva,no sirve para
cambiar el mundo,ni siquíera para
cambiar un pais de bolsillo como éste.
Hace falta pasión,y pasión gritada, o
pensada a los gritos,o escrita a los
gritos.Hay que gritarle en el oído a la
gente,ya que su aparente sordera es
una especie de autodefensa ,de cobarde
y malsana autodefensa.Hay que lograr
que se despierte en los demás la
verguenza de si mismos,que se
sustituya en ellos la autodefensa por el
autoasco.El dia que sientas asco de tu
propia pasividad,ese día te
convertiás en algo útil."
"la Tregua" (Montivideo 1960).
dimecres, 12 de gener del 2011
REPÚBLICA Y MEMORIA HISTORICA ( alguns aspectes ). 3ª
Es necesari,recupera als aspectes fundamentals i objectius de la República,per rescatar d'aquell gran esforç col·lectiu als elemens que avui tenen plena validesa,com són l'esperit de convivéncia que va inspira les primeras mesures autonómicas, la voluntad democrática ( con la igualtat de drets per les dones ) o de la importáncia que té una educacio laica i publica,sense renuncia a las necesitats vitals del moment,com es la Sanitat publica y gratuita,creacio de llogs de traball,plens drets per les dones y homes,sense distinçio y renuncia a forma part dels blogs militars imperialistas com l'OTAN.
El esperit de convivéncia entrePoples,Estads y Nacions,els drets dels poples a escullir las sevas relacions amb la resta de poples,acava amb la politica colonialista y de ingerencia en els afers dels altras i separa las institucions de caire religios d'Estad ,de las institucions publicas.
Quan es parla avui dels crims del Faixisme-Franquista,no n'hi ha prou de comptar els morts que va fer,sinó que cal cridar l'atenció sobre el que va ser,sense cap mena de dubtes,el més gran dels seus crims: el d'haver iniciat una guerra civil salvatge amb la sola finalitat de liquidar l'esperança transformadora d'una república que era desde 1936, una llum de futur pals poples i traballadors del Estad
Una guerra brutal,la gran dreta de l'Estad,els Militars amparads pels Nazis y Faxistes de Alemania e Italia, el Vatica amb la CEDA,ultracatoliçistas com el govern de Polonia y la venta de patroli dels EE.UU. devant la negativa del govern de Mexic a duna suport al revoltats contra la Republicá,la traiçio dels governs de França y Anglaterra i la colavoració de Marroc y Portugal,van permetra triunfa a lo mes vil i sanguinari.El pape de no duna suport al Front Popular y al Fron d'esquerras de Catalunya de la burgesia de Catalunya en especial la Lliga y atras sectors del seu entorn,mostra clarament l'esperit conservador i Faixiste de aques sectors que avui es reclamen redentors de la Casa Gran (Casa si,pero no pal pople),memories si, pero par practicar la mentida
y la desmemoria.
La brutal represio,com un genocidi planificad de tot allo que fos empatia,solidaritad,drets o justicia va ser esborrat dels diccionaris; amb la mort del asesi i criminal Franco,es obra una nova situació,en la coneguda maniobra de la transició "DEMOCRATICA",representada par una monarquia-franquista,em l'esperit del vell movimiento-nacional amb retocs y camisa nueva.Gracias, a un partid socialista de "nuevo cuño"y a la descarada traicio de un pc-psuc,com colavoradors fundamentals de aquesta mai nostra Monarquia.
El esperit de convivéncia entrePoples,Estads y Nacions,els drets dels poples a escullir las sevas relacions amb la resta de poples,acava amb la politica colonialista y de ingerencia en els afers dels altras i separa las institucions de caire religios d'Estad ,de las institucions publicas.
Quan es parla avui dels crims del Faixisme-Franquista,no n'hi ha prou de comptar els morts que va fer,sinó que cal cridar l'atenció sobre el que va ser,sense cap mena de dubtes,el més gran dels seus crims: el d'haver iniciat una guerra civil salvatge amb la sola finalitat de liquidar l'esperança transformadora d'una república que era desde 1936, una llum de futur pals poples i traballadors del Estad
Una guerra brutal,la gran dreta de l'Estad,els Militars amparads pels Nazis y Faxistes de Alemania e Italia, el Vatica amb la CEDA,ultracatoliçistas com el govern de Polonia y la venta de patroli dels EE.UU. devant la negativa del govern de Mexic a duna suport al revoltats contra la Republicá,la traiçio dels governs de França y Anglaterra i la colavoració de Marroc y Portugal,van permetra triunfa a lo mes vil i sanguinari.El pape de no duna suport al Front Popular y al Fron d'esquerras de Catalunya de la burgesia de Catalunya en especial la Lliga y atras sectors del seu entorn,mostra clarament l'esperit conservador i Faixiste de aques sectors que avui es reclamen redentors de la Casa Gran (Casa si,pero no pal pople),memories si, pero par practicar la mentida
y la desmemoria.
La brutal represio,com un genocidi planificad de tot allo que fos empatia,solidaritad,drets o justicia va ser esborrat dels diccionaris; amb la mort del asesi i criminal Franco,es obra una nova situació,en la coneguda maniobra de la transició "DEMOCRATICA",representada par una monarquia-franquista,em l'esperit del vell movimiento-nacional amb retocs y camisa nueva.Gracias, a un partid socialista de "nuevo cuño"y a la descarada traicio de un pc-psuc,com colavoradors fundamentals de aquesta mai nostra Monarquia.
dimarts, 11 de gener del 2011
REPÚBLICA Y MEMORIA HISTORICA ( alguns aspectes ). 2ª part
Els projectes dels republicans tenien,per una altra banda,uns vessants polítics que anaven més enllá de les millores conyunturals.Entre els problemes que havien de resoldre hi havia el de les demandes d'autogovern de Catalunya.Els catalans havien redactat el 1931 un projecte prou ambiciós,l'anomenat Estatut de Nuria,que va ser sotmés a un referendum,en quéva obtenirun ampli marge d'aprovació,peró amb una abstenció del 38% .Allo que es va començar a discutir a les Corts el maig del 1932, peró,quan ja feia gairebé un any del plebiscit catalá, era el que avui coneixem com una politica de "cafe per a totom",que permetés l'accés a l'autonomia de totes les regions que ho demanessin,si votaven afirmativament en referéndun dues terceras parts de la població i si les Corts ho acceptaven,la cual cosa les convertia en árbitres d'un procés que restava independent de la voluntat de les comunitats afectadas. Mentre a les Corts es posaven tota mena de dificultats a la discusió de l'Estatud, començava al carrer una campanya anticatalana feroge,amb una gran projecció a la
prensa.
En mig de tot aixó,deia Azaña,que calia rectificar la linia que marcava el fracas de l'antic regim monárquic i del régim liberal parlamentari burgés del segle XIX. El que realment es va concedir,quedava molt lluny de les aspiracions dels catalans.Els 51 articles del projecte de Nuria quedaren reduïts a 18 en l'Estatut definitiu i moltes atribucions que s'hi demanaven es veieren retallades considerablement. Peró, amb totes les seves limitaciones,aquell Estatut representava, no un final,sinó l'inici d'un camí que hauria pogut donar més fruits si els militars i la dretta haguessin permés que sobrevisqués.
La idea de creació d'una societat civil anava,peró, molt més lluny de la recuperació del vot,i tenia a veure sobretot amb l'educació,que era l'eina amb la qual els republicans volien convertir els súbdits en ciutadans.El 23 de juny el ministre d'Instrucció Pública,Marcel-lí Domingo,va crear 7.000 places de mestres,que es formaren en cursets intensius,a la vegada que augmentá el sous dels ensenyans en una proporció considerable.
Es va fer una gran tasca de formació de mestres,es van construir milers d'escoles i , alhora, es desarrollan programas de difusió cultural que portaren el llibre o el treate a tots els recons del pais. Podrian qualificar republica 1931-36 com la "republica dels mestres".O, Potser millor ,de mestres i de sindicalistes,que van ser els actors fonamentals d'aquest gran projecte de trasformació social.Després de les escoles d'ensenyament primari segui la creació d'instituts de segon ensenyament i l'obertura de biblioteques públiques.La dreta i en especial els conservados Carlins,Falangistas,Vaticanistas, la C.E..D.A..... . extenesen una ferocitat sense precedens contra el projecte educatiu republica. Després de la primera unada de asesinats arribá la depuració sistematica de la resta.Tancament de biblioteques públiques,Universitats i centres escolars;cremar tot tipu ,de llibre suspitos com son l'as obras de: Azorín,tot Baroja,Blasco Ibañez,la poesia d'Esponceda, Kant,Goethe,La Carmen de Merimée,les obras de Pardo Bazan,la Celestina,Varela,Valle Inclán,Gogol Thomas Man,Gandhi.... .,prohibits y perseguits.
Son aquest republicans moderats y Krausistas als que van cometre els errors, com al de no ser capaç d'entendre els problemes específics d'una gran massa de petits propiataris camperols,que els faxisme va poder reclutar després per lluitar en la guerra al seu costat.El Front Popular,guanyado el 16 de febre de 1936 era n realitat una coalició dels partits republicans dirigits per Azaña i Martinez Barrio,amb el suport dels partist socialista i comunista.El programa del Front Popular era d'una moderació total: es formava un govern republicá,sense participació dels socialistas ni d'altres partits,es donava una ámplia amnistia pels delictes polítics posteriors a novembré de 1933 i es restablia en ple vigor la Constitució,a la vegada que es dictaven les lleis orgániques que calien per el seu desenvolupament.
Aquest era el perill que podia comportar el triunfo del Front Popular: un govern republicá ,sense socialistes ni comunistas,compromes a la realització d'aquest programa .La seva moderació per lluitar pels interesos generals va desconcertar a les detres que intentaren desvirtuar la victoria popular,en cláusulas secretas que no existiren dels republicans y atras organizacions.
El Fron Popular va se una nesesitat politica, tan par els partits republicans,com per las organiçacions obreras
donat el parill de involucio y violació reiterade de la Constitucio del 31,per par de las dretas i al desastros referent que suposava al reves sufert pels traballadors en Alemania i Austria.
I és queno es tractava de la netedad de les eleccions,sinó del seu resultad.En la nit mateixa del 16 al 17 de febrer,mentra els primers escrutinis apuntaven la derrota de la detra,Gil Robles anava a proposar-li al cap del govern,Portela Valladares, que precindís de les eleccions i proclames una dictadura,i per a aixó podia comptaramb elsuport de la dreta.Franco, perla seva part,va anar a proposar-li el mateix,li oferia el supor de l'exércit,a la vegada que intentava donar pel seu compte un cop militar,delqual va haver de desistir per tal com, en aquells moments,el oficials de l'exércit i de la guárdia civil no veien que hi hagués motiu suficien per iniciar una aventura semblant.
Van ser aleshores que les mateixes forces que des del 1931 mateix conspiraven amb els militars per derrocar la República, o que pagaven als grups violents de Falange perqué creesin desordre, van contractar els assasins que, des del primers dies de març del 1936,van comenzar a crear un clima de terror.Aixi va comença i no pas amb Calvo Sotelo,l'escalada del terror que preparava el clima que havia de dur juliol de 1936.
prensa.
En mig de tot aixó,deia Azaña,que calia rectificar la linia que marcava el fracas de l'antic regim monárquic i del régim liberal parlamentari burgés del segle XIX. El que realment es va concedir,quedava molt lluny de les aspiracions dels catalans.Els 51 articles del projecte de Nuria quedaren reduïts a 18 en l'Estatut definitiu i moltes atribucions que s'hi demanaven es veieren retallades considerablement. Peró, amb totes les seves limitaciones,aquell Estatut representava, no un final,sinó l'inici d'un camí que hauria pogut donar més fruits si els militars i la dretta haguessin permés que sobrevisqués.
La idea de creació d'una societat civil anava,peró, molt més lluny de la recuperació del vot,i tenia a veure sobretot amb l'educació,que era l'eina amb la qual els republicans volien convertir els súbdits en ciutadans.El 23 de juny el ministre d'Instrucció Pública,Marcel-lí Domingo,va crear 7.000 places de mestres,que es formaren en cursets intensius,a la vegada que augmentá el sous dels ensenyans en una proporció considerable.
Es va fer una gran tasca de formació de mestres,es van construir milers d'escoles i , alhora, es desarrollan programas de difusió cultural que portaren el llibre o el treate a tots els recons del pais. Podrian qualificar republica 1931-36 com la "republica dels mestres".O, Potser millor ,de mestres i de sindicalistes,que van ser els actors fonamentals d'aquest gran projecte de trasformació social.Després de les escoles d'ensenyament primari segui la creació d'instituts de segon ensenyament i l'obertura de biblioteques públiques.La dreta i en especial els conservados Carlins,Falangistas,Vaticanistas, la C.E..D.A..... . extenesen una ferocitat sense precedens contra el projecte educatiu republica. Després de la primera unada de asesinats arribá la depuració sistematica de la resta.Tancament de biblioteques públiques,Universitats i centres escolars;cremar tot tipu ,de llibre suspitos com son l'as obras de: Azorín,tot Baroja,Blasco Ibañez,la poesia d'Esponceda, Kant,Goethe,La Carmen de Merimée,les obras de Pardo Bazan,la Celestina,Varela,Valle Inclán,Gogol Thomas Man,Gandhi.... .,prohibits y perseguits.
Son aquest republicans moderats y Krausistas als que van cometre els errors, com al de no ser capaç d'entendre els problemes específics d'una gran massa de petits propiataris camperols,que els faxisme va poder reclutar després per lluitar en la guerra al seu costat.El Front Popular,guanyado el 16 de febre de 1936 era n realitat una coalició dels partits republicans dirigits per Azaña i Martinez Barrio,amb el suport dels partist socialista i comunista.El programa del Front Popular era d'una moderació total: es formava un govern republicá,sense participació dels socialistas ni d'altres partits,es donava una ámplia amnistia pels delictes polítics posteriors a novembré de 1933 i es restablia en ple vigor la Constitució,a la vegada que es dictaven les lleis orgániques que calien per el seu desenvolupament.
Aquest era el perill que podia comportar el triunfo del Front Popular: un govern republicá ,sense socialistes ni comunistas,compromes a la realització d'aquest programa .La seva moderació per lluitar pels interesos generals va desconcertar a les detres que intentaren desvirtuar la victoria popular,en cláusulas secretas que no existiren dels republicans y atras organizacions.
El Fron Popular va se una nesesitat politica, tan par els partits republicans,com per las organiçacions obreras
donat el parill de involucio y violació reiterade de la Constitucio del 31,per par de las dretas i al desastros referent que suposava al reves sufert pels traballadors en Alemania i Austria.
I és queno es tractava de la netedad de les eleccions,sinó del seu resultad.En la nit mateixa del 16 al 17 de febrer,mentra els primers escrutinis apuntaven la derrota de la detra,Gil Robles anava a proposar-li al cap del govern,Portela Valladares, que precindís de les eleccions i proclames una dictadura,i per a aixó podia comptaramb elsuport de la dreta.Franco, perla seva part,va anar a proposar-li el mateix,li oferia el supor de l'exércit,a la vegada que intentava donar pel seu compte un cop militar,delqual va haver de desistir per tal com, en aquells moments,el oficials de l'exércit i de la guárdia civil no veien que hi hagués motiu suficien per iniciar una aventura semblant.
Van ser aleshores que les mateixes forces que des del 1931 mateix conspiraven amb els militars per derrocar la República, o que pagaven als grups violents de Falange perqué creesin desordre, van contractar els assasins que, des del primers dies de març del 1936,van comenzar a crear un clima de terror.Aixi va comença i no pas amb Calvo Sotelo,l'escalada del terror que preparava el clima que havia de dur juliol de 1936.
dilluns, 10 de gener del 2011
REPÚBLICA Y MEMORIA HISTORICA ( alguns aspectes ).
La proclamacio pacifica d'el 14 d'abril de 1931 havia estad obra,sobretot,de la pressió popular,que va accelerar l'enfonsament espontani d'un régim podrit que va caure sense resistencia.La fi va arribar com a conseqüéncia d'una revolta militar,sostinguda pel supor,en homes i armes,de les dues poténcies feixistas i ajudada per la hipocrata politica de "no intervencio" de França y d'Angleterra,acosta de un genocidi de centenars de milers de morts.
Lo que convé entendre és que els homes del govern provisional del 1931 no pretenien únicament restablir les regles del joc democrátic tal con eren el 1923,abans de la dictadura del general Primo de Rivera,sinó que eren conscients de la debilitat d'aquell sistema - una democrácia parlamentária falsificada,sense una auténtica participacio popular-, i el que es proposaven era anar més enllá i transformar-lo a fons.
El govern provisional que es va instal-lar immediatament,integrat per politics que anaven des de l'esquerra del PSOE fins al conservadorisme católic,va a començar a actuar d'acord amb els principes clássics de la democrácia liberal,excepte en les qúestions económiques,en que calia intervenir per tal de fer front a les conseqüéncias que començaven asentir-se a l'Estad Espanyol de la crisi económica mundial,en especial en l'agricultura.No espodia no atendre a las urgencias populars,a la situacio que es va rebra de la monarquia y de Primo de Rivera.
Es va comenzar ,per aixó,prenent unes mesures d'urgencia per millorar la sort dels treballadors del camp: prohibició d'expulsar els arrendataris de les finques,en espera de la reforma agrária; aplicació de la llei d'accidens de treball i de la jornada laboral de vuit hores al camp;extensió al camp del sistema de jurats mixtos per a l'arbitrage de comflictas laborals,i,sobretot,els dos decrets que van molestar més els propietaris -el de termes municipals de 20 d'abril,que obligava els patrons a contactar primer els treballadors del municipi mateix,i el de laboreo forzoso,de 7 de maig ,que obligava a cultivar les terres a ús del pais, ja que en cas contrari,podien ser cedidas en explotació a entitats camperoles.
La llei de reforma agrária quees va aprovar,que preveia expropiácionsamb indemnizació ,era irrealitzable so no es disposava de les grans quantitast de diners que calien,i el resultat de tot plegat va ser que s'arriba al 1936 havent realitzat ben pocas expropiacions.Dr fet,el que va acabar essent més important van ser, precisament,les ocupacions de terres incultes o mal cultivades pels camperols,que es van accentuar des de la pujada al govern del Front Popular,el 1936.
Pero aixó no vol dir que no hi hagués grans canvis en la situacio social de l'Espanya del latifundi,per un camí que potser els dirigens republicansno havien previst.El queva resusta decisiu va ser el fet que,per primera vegada ,s'hi consentís el funcionament normal dels sindicats,prohivits fins les horas.Ara en poder negociar salaris i condicionsde treball,els camperols van aconseguir millorar realment la seva sort.Amb aixó s'estava produint un canvi,no pas espectecular,pero trascendent,que implicava la ruptura de la relació tradicional de forces que permitia als propietaris rurals,amb la col-loboració dels funcionaris de l'Estad,de jutges i de la guárdia civil,mantenir el control de la vida local,i desvirtuar o fins i tot neutralizar les poques lleis reformistas que s'havien publicat en temps de la monarquia.
Per aixó,quan les dretes van pujar al poder el 1933,els terratinents i els cacics van refermar una altra vegada la seva autoritat:van abaixar de nou els salaris i els camperols que s'havien afiliat a un sindicat,o s'havien distingit com a partidares de l'esquerra,van sofrir tota mena de persecucions,foren expulsats dels llocs en que treballaven i se'ls negá la contractacio com a jornales.
Compparant amb les dades dels anys1925-1929,les importacions de cotó en floca estaven,el 1935,un 20% per damunt,i la llana condicionada a Terrasa i Sabadell,un 34% .La renda nacional havia pujat també entorn d'un 10%.La millora en la renumeració del treball,conseqüència en bona mesura del fet que ara l'activitat sindical no fos repremida,va fer pujar la massa salarial i va augmentar la capacitat de consum de la població,fet que generá un creixement interior,deslligat de la conjuntura dels mercats mundials.Res ací que s'assembli al desastre de la recessió als Estats Units a o Alemanya,amb una caiguda brutal de la producció i els milions d'aturast,que,en el cas alemany,foren el cultiu que acabá afavorint l'ascens del nacisme.
continua..../
Lo que convé entendre és que els homes del govern provisional del 1931 no pretenien únicament restablir les regles del joc democrátic tal con eren el 1923,abans de la dictadura del general Primo de Rivera,sinó que eren conscients de la debilitat d'aquell sistema - una democrácia parlamentária falsificada,sense una auténtica participacio popular-, i el que es proposaven era anar més enllá i transformar-lo a fons.
El govern provisional que es va instal-lar immediatament,integrat per politics que anaven des de l'esquerra del PSOE fins al conservadorisme católic,va a començar a actuar d'acord amb els principes clássics de la democrácia liberal,excepte en les qúestions económiques,en que calia intervenir per tal de fer front a les conseqüéncias que començaven asentir-se a l'Estad Espanyol de la crisi económica mundial,en especial en l'agricultura.No espodia no atendre a las urgencias populars,a la situacio que es va rebra de la monarquia y de Primo de Rivera.
Es va comenzar ,per aixó,prenent unes mesures d'urgencia per millorar la sort dels treballadors del camp: prohibició d'expulsar els arrendataris de les finques,en espera de la reforma agrária; aplicació de la llei d'accidens de treball i de la jornada laboral de vuit hores al camp;extensió al camp del sistema de jurats mixtos per a l'arbitrage de comflictas laborals,i,sobretot,els dos decrets que van molestar més els propietaris -el de termes municipals de 20 d'abril,que obligava els patrons a contactar primer els treballadors del municipi mateix,i el de laboreo forzoso,de 7 de maig ,que obligava a cultivar les terres a ús del pais, ja que en cas contrari,podien ser cedidas en explotació a entitats camperoles.
La llei de reforma agrária quees va aprovar,que preveia expropiácionsamb indemnizació ,era irrealitzable so no es disposava de les grans quantitast de diners que calien,i el resultat de tot plegat va ser que s'arriba al 1936 havent realitzat ben pocas expropiacions.Dr fet,el que va acabar essent més important van ser, precisament,les ocupacions de terres incultes o mal cultivades pels camperols,que es van accentuar des de la pujada al govern del Front Popular,el 1936.
Pero aixó no vol dir que no hi hagués grans canvis en la situacio social de l'Espanya del latifundi,per un camí que potser els dirigens republicansno havien previst.El queva resusta decisiu va ser el fet que,per primera vegada ,s'hi consentís el funcionament normal dels sindicats,prohivits fins les horas.Ara en poder negociar salaris i condicionsde treball,els camperols van aconseguir millorar realment la seva sort.Amb aixó s'estava produint un canvi,no pas espectecular,pero trascendent,que implicava la ruptura de la relació tradicional de forces que permitia als propietaris rurals,amb la col-loboració dels funcionaris de l'Estad,de jutges i de la guárdia civil,mantenir el control de la vida local,i desvirtuar o fins i tot neutralizar les poques lleis reformistas que s'havien publicat en temps de la monarquia.
Per aixó,quan les dretes van pujar al poder el 1933,els terratinents i els cacics van refermar una altra vegada la seva autoritat:van abaixar de nou els salaris i els camperols que s'havien afiliat a un sindicat,o s'havien distingit com a partidares de l'esquerra,van sofrir tota mena de persecucions,foren expulsats dels llocs en que treballaven i se'ls negá la contractacio com a jornales.
Compparant amb les dades dels anys1925-1929,les importacions de cotó en floca estaven,el 1935,un 20% per damunt,i la llana condicionada a Terrasa i Sabadell,un 34% .La renda nacional havia pujat també entorn d'un 10%.La millora en la renumeració del treball,conseqüència en bona mesura del fet que ara l'activitat sindical no fos repremida,va fer pujar la massa salarial i va augmentar la capacitat de consum de la població,fet que generá un creixement interior,deslligat de la conjuntura dels mercats mundials.Res ací que s'assembli al desastre de la recessió als Estats Units a o Alemanya,amb una caiguda brutal de la producció i els milions d'aturast,que,en el cas alemany,foren el cultiu que acabá afavorint l'ascens del nacisme.
continua..../
diumenge, 9 de gener del 2011
La I REPÚBLICA (1873-1874) . La II REPÚBLICA (1931-1939)
La monarquia constitucional d`Amadeu de Savoia (gener1871-1873) no va satisfer les expectatives populars generades al voltant del procés revolucionari de 1868.Davant la imposibilitat de consolidar el nou régim,Amadeu de Savoia va abdicar l´11 de febrer de 1873.El mateix dia l'assamblea conjunta del Congrés i el Senat va aprovar la instauració de la República,a proposta de Pi i Margall.Els catalans Estanislau Figueres i Frances Pi i Margall van ser els primers presidents d´una república asetjada de bon començament perles conspiraciones borboniques,els atacs militars carlins i els aixecaments cantonalistes dels federalistas més radicals.
Enmig d'aquest clima,les eleccions constituents de maig de 1873 van resulta un fracás de participació ,més d'un 70% no votaren.
dimissió de Pi i Margall, el 18 de Juliol de 1873,va portar a la presidéncia de la República N.Salmerón,pimer, i E.Castelar,després.Aquest van recórrer a practiques autoritárias per assegurar l'estabilitat,fins que el 3 de gener de1874 el general Pavia feia un cop d'Estad que liquidava la I República i obria el camí per la futura restauració borbónica d'AlfonsXII.
LA II REPUBLICA.(1931-1939).
Las eleccions municipals del 12 d'abril de 1931,convocades pel govern monárquic de l'almirall J.B.Aznar,van comportar el triomf de les candidatures republicanes a les ciutats més importants de l'Estat.L'agitacio social i la mobilització popular que es produïren en conéixer els resultats transformen aquest comicis en un plebiscit sobre laforma d'Estat,que comportá la renúncia del rei Alfons XIII i la proclamació de la República el 14 d'abril de 1931.El nou régim republicá,i mes concretament els governs progressistes dels períodes 1931/33 y febrer-juliol de 1936,es caracterizá per les seves profundes reformes politicas(instauració del sufragi femeni,
establiment de la Generalitat i de l'Estatud d'Autonomia de Catalunya,separació Esglesia-Estad....) i sosials (legislació laboral garantint els drest dells treballadors,reforma agrária,instauraciod'una educacio pública,laica i racionalista...).
La victória de la dreta en les eleccions a les Corts del 19 de novenbre de1933 va significar un fre al'esperit renovador del nou régim.Dos anys més tard,el triomf del Front Popular a Espanya i del Front d'Esquerres a Catalunya en les eleccions del 16 de febrer de 1936 significava la recuperació del projecte reformista republica.
Aquest projecte esva trancar definitivament amb l'aixecament militar del 18 de juliol de 1936. La resposta popular contra l'intent de cop d'Estad militar,que va donar lloc a la guerra civil,va desencadenar un procés revolucionari,procés que va ser legalizat i redraçat pel Govern republicá per tal de guanyar la guerra.Malgrat
tots els esforços,al marc de1939 la guerra finalitzava amb la derrota republicana .
Los caballos negros son.
Las herraduras son negras.
Sobre la capa relucen
manchas de tinte y cera.
Tienen por eso no lloran,
de plomo las calaveras.
Avanzan de dos en fondo
a la ciudad de la fiesta.
Un rumor de siemprevivas
invade las cartucheras.
Avanzan de dos en fondo.
Doble nocturno de tela.
El cielo se les antoja
una vitrina de espuelas.
.....,de F. Garcia Lorca
Enmig d'aquest clima,les eleccions constituents de maig de 1873 van resulta un fracás de participació ,més d'un 70% no votaren.
Les mesures reformistas del programa federal de Pi i Margall (reducció de la jornada laboral,instauració dels jurats mixtos en l'ambit laboral,reforma agrária,ensenyement obligatori...) no es van poder portar a la práctica.
La dimissió de Pi i Margall, el 18 de Juliol de 1873,va portar a la presidéncia de la República N.Salmerón,pimer, i E.Castelar,després.Aquest van recórrer a practiques autoritárias per assegurar l'estabilitat,fins que el 3 de gener de1874 el general Pavia feia un cop d'Estad que liquidava la I República i obria el camí per la futura restauració borbónica d'AlfonsXII.
LA II REPUBLICA.(1931-1939).
Las eleccions municipals del 12 d'abril de 1931,convocades pel govern monárquic de l'almirall J.B.Aznar,van comportar el triomf de les candidatures republicanes a les ciutats més importants de l'Estat.L'agitacio social i la mobilització popular que es produïren en conéixer els resultats transformen aquest comicis en un plebiscit sobre laforma d'Estat,que comportá la renúncia del rei Alfons XIII i la proclamació de la República el 14 d'abril de 1931.El nou régim republicá,i mes concretament els governs progressistes dels períodes 1931/33 y febrer-juliol de 1936,es caracterizá per les seves profundes reformes politicas(instauració del sufragi femeni,
establiment de la Generalitat i de l'Estatud d'Autonomia de Catalunya,separació Esglesia-Estad....) i sosials (legislació laboral garantint els drest dells treballadors,reforma agrária,instauraciod'una educacio pública,laica i racionalista...).
La victória de la dreta en les eleccions a les Corts del 19 de novenbre de1933 va significar un fre al'esperit renovador del nou régim.Dos anys més tard,el triomf del Front Popular a Espanya i del Front d'Esquerres a Catalunya en les eleccions del 16 de febrer de 1936 significava la recuperació del projecte reformista republica.
Aquest projecte esva trancar definitivament amb l'aixecament militar del 18 de juliol de 1936. La resposta popular contra l'intent de cop d'Estad militar,que va donar lloc a la guerra civil,va desencadenar un procés revolucionari,procés que va ser legalizat i redraçat pel Govern republicá per tal de guanyar la guerra.Malgrat
tots els esforços,al marc de1939 la guerra finalitzava amb la derrota republicana .
Los caballos negros son.
Las herraduras son negras.
Sobre la capa relucen
manchas de tinte y cera.
Tienen por eso no lloran,
de plomo las calaveras.
Avanzan de dos en fondo
a la ciudad de la fiesta.
Un rumor de siemprevivas
invade las cartucheras.
Avanzan de dos en fondo.
Doble nocturno de tela.
El cielo se les antoja
una vitrina de espuelas.
.....,de F. Garcia Lorca
Subscriure's a:
Missatges (Atom)