REPUBLICA: QUIN SENTIT I QUE CONTINGUTS?
El que ens fa plantejar-nos que les forces politicas que"pilotar"aquella nau son les mateixes que avui piloten el aixo monarquic i no semblen molt inclinades a una "democracia avançada".Per cer,que es exactament aixo d'una "democracia avançada"i quin sentit es incompatible amb la actual monarquia".No vindria malament aclarir,ja que creiem que en aquest aclariment esta el fruit d'una alternativa republicana.
Tots aquest elements existeixen avui i estan actuan.Si per exemple,el PSOE va fer possible l'entrada de ple d'Espanya a l'Otan;aquest mateix PSOE, base fonamental de la monarquia,pogues ser la clau,arribat el cas,d'una republica al gust dels poders reals a Espanya i fora de Espanya.
D'altra banda,pero i per exemple,la crisis economica podria facilitar l'avanc d'un republicanisme democraticament avançat,pero,per descomtat,noho esta fent;almenyns,no de manera minimament apreciable.
S'ha perdut el sentit,que les crisis son una oportunitat per canviar i no un moment de "unio nacional"per sortir a costa dels de sempre,que es,justament ,el queesta pasant.
Tanbe ens preguntem sobre las relacions Esglesia Catolica-Estat Espanyol;¿seguirien els privilegis d'una confessio historicament nefasta?:Privilegis en educacio,privilegis economics,privilegis politics,...Seguira la retrogoda catolica dominant els carrers quan li peti,menyspreant les normes de convivencia i convertint en problemas politics el que no ha de sortir de l'ambit de ls conciencias?.
Una retrogoda,per cert,superticiosa i medievalista que esta present amb força en dirigens del PSOE com es el
cas del tal Bono.No es un problema facil que pugui resoldre amb una linea o una paraula (laicitat) escrita en un programa suposadament progresista.
Una republica no es una questio de mera imatge,de traure una familia de parasits i pos o res mes.Es tracta,i tenim temps,dedebatre sobre continguts.Continguts que tenen a veure amb el que entenem o no entenem per democracia,de manere que entenem sobre control politic permanent dels electors sobre els elegits,d'acabar amb la aforament dels diputats i senadors(un privilegi que tira per terra la igualtad davant la llei de tots els ciudatans);del que entenen per reformas democraticas en l'estructura economica del pais i en el seu sector financer,i un llarg i espinos etcetera que supera i planteja en termes diferens elsdiscursus de rigor.
Una democracia que,per ser-ho,es cuestione el poder real d'uns pocs i la necesitat d'aumentar el poder real de la mayoria.
Una republica que plantegi fer passos cap a un sistema de menys politica electoralista i menys estat burocratic acanvi de mes societat,mes control social i mes intervencio social.
Al dret a Escullir y a Decidi dels diferens pobles i nacions del Estat es tan nesesaria com la propia democracia i resoldra els privilegis de corruptes,burocratas,parasits y faixistes que defenen als interesos de la gran Banca,
las grans empresas,la Otan y als Imperialistas.
divendres, 31 de desembre del 2010
dijous, 30 de desembre del 2010
LA LLUITA PER LA REPUBLICA,ASPECTES DE LA REALITAT Y ELS SEUS ANTECEDENS
2ª PART. de la LLUITA PER LA REPUBLICA,ASP...... .
La gestio dels problemes esmenats i de las tasques del govern engeneral,ho sabia molt be la oligarquia financiera espanyola i la resta de poders reals (militar i eclesiastic),havia de compartir, havia d'obrirse als nous col-laboracionistas,als nous monarquis;encara mes,la gestio dels temes mes delicats havia de dexar-se en mans d'un PSOE crescut ja i convertit en l'eix politic fonomental sobre el qual pivotaria la monarquia.Sence el PCE, en primera instancia,per contenir i canalizar el carrer en els primers momens d'entusiasma popular,i sense PSOE mai s'hauria restaurat la monarquia a Espanya.Una dolça monarquia,sobretot per al PSOE,a la ombra s'han enriquit i han passat al club dels vencedors,compatin la corrupcio y al poder del PP en especial.
La transicio va ser el moment mes feble dela monarquiai va ser el moment que mes suport va aconseguir de l'esquerra col-laboracionista (PSOE-PCE),en funcio d'un sentit nacional-nacionalista de la situacio.
Una cosa aixi havia passat despres de la Segona Guerra Mundial a paisos com França i Italia:les esquerres (partits comunistas en especial) van optar per la sortida d'unitat nacional,capitanejada per De Gaulle a França o per la Democracia Cristiana de De Gaspari a italia,davant a qualsevol sortida progresista o revolucionaria.
Ja entrats el segle XXI,amb la corona consolidada,el republicanismo repunta,amb algun problema de fustigacio policial i judicial com una opcio popular entre el sectors no compromesos amb las manoibras monarquicas, que no van renuncia dels principis republicans.
Pero es el cas qui hi ha un republicanisma possibilista i en plana en elsi de l'actual regim,que es planteja l'eventualitat d'una republica producte d'un pacte semblant i igual de "sensat"que el que va donar origen a l'acord constitucional de 1978,sobre la base de l'acceptacio de la monarquia heretada deFranco.
continuara..... .
La gestio dels problemes esmenats i de las tasques del govern engeneral,ho sabia molt be la oligarquia financiera espanyola i la resta de poders reals (militar i eclesiastic),havia de compartir, havia d'obrirse als nous col-laboracionistas,als nous monarquis;encara mes,la gestio dels temes mes delicats havia de dexar-se en mans d'un PSOE crescut ja i convertit en l'eix politic fonomental sobre el qual pivotaria la monarquia.Sence el PCE, en primera instancia,per contenir i canalizar el carrer en els primers momens d'entusiasma popular,i sense PSOE mai s'hauria restaurat la monarquia a Espanya.Una dolça monarquia,sobretot per al PSOE,a la ombra s'han enriquit i han passat al club dels vencedors,compatin la corrupcio y al poder del PP en especial.
La transicio va ser el moment mes feble dela monarquiai va ser el moment que mes suport va aconseguir de l'esquerra col-laboracionista (PSOE-PCE),en funcio d'un sentit nacional-nacionalista de la situacio.
Una cosa aixi havia passat despres de la Segona Guerra Mundial a paisos com França i Italia:les esquerres (partits comunistas en especial) van optar per la sortida d'unitat nacional,capitanejada per De Gaulle a França o per la Democracia Cristiana de De Gaspari a italia,davant a qualsevol sortida progresista o revolucionaria.
Ja entrats el segle XXI,amb la corona consolidada,el republicanismo repunta,amb algun problema de fustigacio policial i judicial com una opcio popular entre el sectors no compromesos amb las manoibras monarquicas, que no van renuncia dels principis republicans.
Pero es el cas qui hi ha un republicanisma possibilista i en plana en elsi de l'actual regim,que es planteja l'eventualitat d'una republica producte d'un pacte semblant i igual de "sensat"que el que va donar origen a l'acord constitucional de 1978,sobre la base de l'acceptacio de la monarquia heretada deFranco.
continuara..... .
LA LLUITA PER LA REPUBLICA,ASPECTES DE LA REALITAT Y ELS SEUS ANTECEDENS
La dreta sempra va ser monarquica,pero la "esquerra" de la transicio va ser la base principal de la monarquia juancarlista.
No es podia,com es va arribar am el PSOE de Gonzalez,reestructurar tot el teixit industrial del Estad
am les seves consequencies de tres millons d'aturats en condicions de dictadura,no es podia regalar
billons de pesetas a la banca per a la seva modernitzacio,en condicions de dictadura,no es podia demanar congelacio salarial i auments acelerats de productivitat (Pactes de la Moncloa) en condicions de dictadura,ni tampoc desestructurar el mercat laboral facilitant els acomiadaments en masa i un llarg etcetera,tot aixo exigia donar alguna cosa a canvi:les llibertats de reunio,assosiacio i organizacio,si mes no,i, en principi,en determinats partits de confianza (PSOE I PCE.).A mes,la dreta franquista no pudria mai dur a terme aquestes tascas aixi con el enquadrament d'Espanya a
L'OTAN sense que perilles l'estabilitat general del sistema,fustigat per les organitzacions a la esquerra del PCE nascudes en els anys seixanta,per no parla de les noves generacions de joves independestitas bascos,catalans o gallecs,que venian pugnant,en alguns casos amb un supor popular massiu.
La clau de la transicio transformacio del franquisme,una transformacio que ja havia estat preparada pel mateix Franco,tenianom:la monarquia juancarlista.La monarquia recuperada per Franco va ser el model de d'Estad indiscutible i indiscutit que es va imposar i esva acceptar pel PCE,pel PSOE,i per la majoria dels nacionalismes democratic-burgesos periferics (PNB,CiU,ETC).
CONTINUARA.... .
No es podia,com es va arribar am el PSOE de Gonzalez,reestructurar tot el teixit industrial del Estad
am les seves consequencies de tres millons d'aturats en condicions de dictadura,no es podia regalar
billons de pesetas a la banca per a la seva modernitzacio,en condicions de dictadura,no es podia demanar congelacio salarial i auments acelerats de productivitat (Pactes de la Moncloa) en condicions de dictadura,ni tampoc desestructurar el mercat laboral facilitant els acomiadaments en masa i un llarg etcetera,tot aixo exigia donar alguna cosa a canvi:les llibertats de reunio,assosiacio i organizacio,si mes no,i, en principi,en determinats partits de confianza (PSOE I PCE.).A mes,la dreta franquista no pudria mai dur a terme aquestes tascas aixi con el enquadrament d'Espanya a
L'OTAN sense que perilles l'estabilitat general del sistema,fustigat per les organitzacions a la esquerra del PCE nascudes en els anys seixanta,per no parla de les noves generacions de joves independestitas bascos,catalans o gallecs,que venian pugnant,en alguns casos amb un supor popular massiu.
La clau de la transicio transformacio del franquisme,una transformacio que ja havia estat preparada pel mateix Franco,tenianom:la monarquia juancarlista.La monarquia recuperada per Franco va ser el model de d'Estad indiscutible i indiscutit que es va imposar i esva acceptar pel PCE,pel PSOE,i per la majoria dels nacionalismes democratic-burgesos periferics (PNB,CiU,ETC).
CONTINUARA.... .
Subscriure's a:
Missatges (Atom)