La dreta sempra va ser monarquica,pero la "esquerra" de la transicio va ser la base principal de la monarquia juancarlista.
No es podia,com es va arribar am el PSOE de Gonzalez,reestructurar tot el teixit industrial del Estad
am les seves consequencies de tres millons d'aturats en condicions de dictadura,no es podia regalar
billons de pesetas a la banca per a la seva modernitzacio,en condicions de dictadura,no es podia demanar congelacio salarial i auments acelerats de productivitat (Pactes de la Moncloa) en condicions de dictadura,ni tampoc desestructurar el mercat laboral facilitant els acomiadaments en masa i un llarg etcetera,tot aixo exigia donar alguna cosa a canvi:les llibertats de reunio,assosiacio i organizacio,si mes no,i, en principi,en determinats partits de confianza (PSOE I PCE.).A mes,la dreta franquista no pudria mai dur a terme aquestes tascas aixi con el enquadrament d'Espanya a
L'OTAN sense que perilles l'estabilitat general del sistema,fustigat per les organitzacions a la esquerra del PCE nascudes en els anys seixanta,per no parla de les noves generacions de joves independestitas bascos,catalans o gallecs,que venian pugnant,en alguns casos amb un supor popular massiu.
La clau de la transicio transformacio del franquisme,una transformacio que ja havia estat preparada pel mateix Franco,tenianom:la monarquia juancarlista.La monarquia recuperada per Franco va ser el model de d'Estad indiscutible i indiscutit que es va imposar i esva acceptar pel PCE,pel PSOE,i per la majoria dels nacionalismes democratic-burgesos periferics (PNB,CiU,ETC).
CONTINUARA.... .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada