La proclamacio pacifica d'el 14 d'abril de 1931 havia estad obra,sobretot,de la pressió popular,que va accelerar l'enfonsament espontani d'un régim podrit que va caure sense resistencia.La fi va arribar com a conseqüéncia d'una revolta militar,sostinguda pel supor,en homes i armes,de les dues poténcies feixistas i ajudada per la hipocrata politica de "no intervencio" de França y d'Angleterra,acosta de un genocidi de centenars de milers de morts.
Lo que convé entendre és que els homes del govern provisional del 1931 no pretenien únicament restablir les regles del joc democrátic tal con eren el 1923,abans de la dictadura del general Primo de Rivera,sinó que eren conscients de la debilitat d'aquell sistema - una democrácia parlamentária falsificada,sense una auténtica participacio popular-, i el que es proposaven era anar més enllá i transformar-lo a fons.
El govern provisional que es va instal-lar immediatament,integrat per politics que anaven des de l'esquerra del PSOE fins al conservadorisme católic,va a començar a actuar d'acord amb els principes clássics de la democrácia liberal,excepte en les qúestions económiques,en que calia intervenir per tal de fer front a les conseqüéncias que començaven asentir-se a l'Estad Espanyol de la crisi económica mundial,en especial en l'agricultura.No espodia no atendre a las urgencias populars,a la situacio que es va rebra de la monarquia y de Primo de Rivera.
Es va comenzar ,per aixó,prenent unes mesures d'urgencia per millorar la sort dels treballadors del camp: prohibició d'expulsar els arrendataris de les finques,en espera de la reforma agrária; aplicació de la llei d'accidens de treball i de la jornada laboral de vuit hores al camp;extensió al camp del sistema de jurats mixtos per a l'arbitrage de comflictas laborals,i,sobretot,els dos decrets que van molestar més els propietaris -el de termes municipals de 20 d'abril,que obligava els patrons a contactar primer els treballadors del municipi mateix,i el de laboreo forzoso,de 7 de maig ,que obligava a cultivar les terres a ús del pais, ja que en cas contrari,podien ser cedidas en explotació a entitats camperoles.
La llei de reforma agrária quees va aprovar,que preveia expropiácionsamb indemnizació ,era irrealitzable so no es disposava de les grans quantitast de diners que calien,i el resultat de tot plegat va ser que s'arriba al 1936 havent realitzat ben pocas expropiacions.Dr fet,el que va acabar essent més important van ser, precisament,les ocupacions de terres incultes o mal cultivades pels camperols,que es van accentuar des de la pujada al govern del Front Popular,el 1936.
Pero aixó no vol dir que no hi hagués grans canvis en la situacio social de l'Espanya del latifundi,per un camí que potser els dirigens republicansno havien previst.El queva resusta decisiu va ser el fet que,per primera vegada ,s'hi consentís el funcionament normal dels sindicats,prohivits fins les horas.Ara en poder negociar salaris i condicionsde treball,els camperols van aconseguir millorar realment la seva sort.Amb aixó s'estava produint un canvi,no pas espectecular,pero trascendent,que implicava la ruptura de la relació tradicional de forces que permitia als propietaris rurals,amb la col-loboració dels funcionaris de l'Estad,de jutges i de la guárdia civil,mantenir el control de la vida local,i desvirtuar o fins i tot neutralizar les poques lleis reformistas que s'havien publicat en temps de la monarquia.
Per aixó,quan les dretes van pujar al poder el 1933,els terratinents i els cacics van refermar una altra vegada la seva autoritat:van abaixar de nou els salaris i els camperols que s'havien afiliat a un sindicat,o s'havien distingit com a partidares de l'esquerra,van sofrir tota mena de persecucions,foren expulsats dels llocs en que treballaven i se'ls negá la contractacio com a jornales.
Compparant amb les dades dels anys1925-1929,les importacions de cotó en floca estaven,el 1935,un 20% per damunt,i la llana condicionada a Terrasa i Sabadell,un 34% .La renda nacional havia pujat també entorn d'un 10%.La millora en la renumeració del treball,conseqüència en bona mesura del fet que ara l'activitat sindical no fos repremida,va fer pujar la massa salarial i va augmentar la capacitat de consum de la població,fet que generá un creixement interior,deslligat de la conjuntura dels mercats mundials.Res ací que s'assembli al desastre de la recessió als Estats Units a o Alemanya,amb una caiguda brutal de la producció i els milions d'aturast,que,en el cas alemany,foren el cultiu que acabá afavorint l'ascens del nacisme.
continua..../
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada