Els projectes dels republicans tenien,per una altra banda,uns vessants polítics que anaven més enllá de les millores conyunturals.Entre els problemes que havien de resoldre hi havia el de les demandes d'autogovern de Catalunya.Els catalans havien redactat el 1931 un projecte prou ambiciós,l'anomenat Estatut de Nuria,que va ser sotmés a un referendum,en quéva obtenirun ampli marge d'aprovació,peró amb una abstenció del 38% .Allo que es va començar a discutir a les Corts el maig del 1932, peró,quan ja feia gairebé un any del plebiscit catalá, era el que avui coneixem com una politica de "cafe per a totom",que permetés l'accés a l'autonomia de totes les regions que ho demanessin,si votaven afirmativament en referéndun dues terceras parts de la població i si les Corts ho acceptaven,la cual cosa les convertia en árbitres d'un procés que restava independent de la voluntat de les comunitats afectadas. Mentre a les Corts es posaven tota mena de dificultats a la discusió de l'Estatud, començava al carrer una campanya anticatalana feroge,amb una gran projecció a la
prensa.
En mig de tot aixó,deia Azaña,que calia rectificar la linia que marcava el fracas de l'antic regim monárquic i del régim liberal parlamentari burgés del segle XIX. El que realment es va concedir,quedava molt lluny de les aspiracions dels catalans.Els 51 articles del projecte de Nuria quedaren reduïts a 18 en l'Estatut definitiu i moltes atribucions que s'hi demanaven es veieren retallades considerablement. Peró, amb totes les seves limitaciones,aquell Estatut representava, no un final,sinó l'inici d'un camí que hauria pogut donar més fruits si els militars i la dretta haguessin permés que sobrevisqués.
La idea de creació d'una societat civil anava,peró, molt més lluny de la recuperació del vot,i tenia a veure sobretot amb l'educació,que era l'eina amb la qual els republicans volien convertir els súbdits en ciutadans.El 23 de juny el ministre d'Instrucció Pública,Marcel-lí Domingo,va crear 7.000 places de mestres,que es formaren en cursets intensius,a la vegada que augmentá el sous dels ensenyans en una proporció considerable.
Es va fer una gran tasca de formació de mestres,es van construir milers d'escoles i , alhora, es desarrollan programas de difusió cultural que portaren el llibre o el treate a tots els recons del pais. Podrian qualificar republica 1931-36 com la "republica dels mestres".O, Potser millor ,de mestres i de sindicalistes,que van ser els actors fonamentals d'aquest gran projecte de trasformació social.Després de les escoles d'ensenyament primari segui la creació d'instituts de segon ensenyament i l'obertura de biblioteques públiques.La dreta i en especial els conservados Carlins,Falangistas,Vaticanistas, la C.E..D.A..... . extenesen una ferocitat sense precedens contra el projecte educatiu republica. Després de la primera unada de asesinats arribá la depuració sistematica de la resta.Tancament de biblioteques públiques,Universitats i centres escolars;cremar tot tipu ,de llibre suspitos com son l'as obras de: Azorín,tot Baroja,Blasco Ibañez,la poesia d'Esponceda, Kant,Goethe,La Carmen de Merimée,les obras de Pardo Bazan,la Celestina,Varela,Valle Inclán,Gogol Thomas Man,Gandhi.... .,prohibits y perseguits.
Son aquest republicans moderats y Krausistas als que van cometre els errors, com al de no ser capaç d'entendre els problemes específics d'una gran massa de petits propiataris camperols,que els faxisme va poder reclutar després per lluitar en la guerra al seu costat.El Front Popular,guanyado el 16 de febre de 1936 era n realitat una coalició dels partits republicans dirigits per Azaña i Martinez Barrio,amb el suport dels partist socialista i comunista.El programa del Front Popular era d'una moderació total: es formava un govern republicá,sense participació dels socialistas ni d'altres partits,es donava una ámplia amnistia pels delictes polítics posteriors a novembré de 1933 i es restablia en ple vigor la Constitució,a la vegada que es dictaven les lleis orgániques que calien per el seu desenvolupament.
Aquest era el perill que podia comportar el triunfo del Front Popular: un govern republicá ,sense socialistes ni comunistas,compromes a la realització d'aquest programa .La seva moderació per lluitar pels interesos generals va desconcertar a les detres que intentaren desvirtuar la victoria popular,en cláusulas secretas que no existiren dels republicans y atras organizacions.
El Fron Popular va se una nesesitat politica, tan par els partits republicans,com per las organiçacions obreras
donat el parill de involucio y violació reiterade de la Constitucio del 31,per par de las dretas i al desastros referent que suposava al reves sufert pels traballadors en Alemania i Austria.
I és queno es tractava de la netedad de les eleccions,sinó del seu resultad.En la nit mateixa del 16 al 17 de febrer,mentra els primers escrutinis apuntaven la derrota de la detra,Gil Robles anava a proposar-li al cap del govern,Portela Valladares, que precindís de les eleccions i proclames una dictadura,i per a aixó podia comptaramb elsuport de la dreta.Franco, perla seva part,va anar a proposar-li el mateix,li oferia el supor de l'exércit,a la vegada que intentava donar pel seu compte un cop militar,delqual va haver de desistir per tal com, en aquells moments,el oficials de l'exércit i de la guárdia civil no veien que hi hagués motiu suficien per iniciar una aventura semblant.
Van ser aleshores que les mateixes forces que des del 1931 mateix conspiraven amb els militars per derrocar la República, o que pagaven als grups violents de Falange perqué creesin desordre, van contractar els assasins que, des del primers dies de març del 1936,van comenzar a crear un clima de terror.Aixi va comença i no pas amb Calvo Sotelo,l'escalada del terror que preparava el clima que havia de dur juliol de 1936.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada